Dictats

L'home construeix cases perquè està viu, però escriu llibres perquè sap que és mortal. Viu en colla perquè és gregari, però llegeix perquè sap que està sol. Aquesta lectura representa per a ell una companyia que no en substitueix cap altra, però que cap altra no sabria substituir. No li ofereix cap explicació definitiva sobre el seu destí, però teieix una espessa xarxa de complicitats entre la vida i ell. Infimes i secretes complicitats que parlen de la paradoxal felicitat de viure mentre que, alhora, il·luminen l'absurditat tràgica de la vida. De manera que les nostres raons per llegir són tan estranyes com les nostres raons per viure. I ningú no te autoritat per demanar-nos comptes sobre aquesta intimitat.

Com una novel·la, Daniel Pennac. 

Vaig ser molt feliç en aquell viatge. Recordo que teníem el projecte de fer el recorregut en quatre cotxes i de portar l'equipatge més inprescindible.// El meu primer festeig, el meu primer enuig seriós, el meu primer mareig important, tot va succeir en aquell viatge. L'únic problema important va ser que en Gerard va adjudicar-me en Jeremeies i la Gertrudis com a companys de cotxe; però aviat vaig desfer-me de aquells mamarratxos, vaig engegar-los a passeig i va deixar-los tirats a la carretera perquè es van passar molt i no em mereixen cap respecte. //
 Al vespre, després d'una dutxa, una mica de xampany, i una estona de regateig amb la Joana, vaig arreglar-ho per anar amb en Jesus i la Genma. que son gent catxonda que t'ajuda i no et punxa contínuamen, no pretén donar una imatge falsejada.


Ara el que més greu li sap és la perdua de la seva fidelisima màquina. Altres vegades també li havia anat d'un pel,però sempre algú  havia pogut apedeçar aquell estrambòtic automòbil, i l'andròmina havia tornat a córrer. L'historia del cotxe el cunduïa a les primeres escenes de l'infància, allà on la memòria semblava aturar-se.
 I entre tots el records la figura de l'avia envoltada pels nets que treien amb la consegüent cridoria l'aparició del cotxe al fons del camí del jardí. Després l'excursió al molí i l'expedició a la vinya del pobre pajés, allà amb l'oide parada per no ser sorprès l'assalt a un raïm massa verd  i a uns préssecs massa madurs que li produïen l'única sensació poc màgica de aquell dia ja tan llunyà.


8 de març
I per no caure en descrèdit als ulls de les sufragistes de avui  dia, quan dic treballadors també em refereixo a les treballadores. Ja m' ho conec, això de sentir-se obligat a fer equilibris verbals monstruosos amb els dos sexes plegats a la llengua  i, com que les més afectades solen ser les dones que treballen per que son elles les que reben primer, estic força convençut que una mare soltera o una casada jove, que ahir  a encara tenia feina en una cadena de fabricació davant una màquina de desespinar peixos o en una fàbrica de bombetes, ara no agafat el colell, però si qui ha dirigit bé el punt de mira. Sols les dones son tan conseqüents