Carta a Barbara Molina

Estimada Barbara,

T’escric aquesta carta perquè m ’assabentat  del teu cas per la televisió.  Em va impactar moltíssim, i no vaig poder resistir-me a fer-te una carta.  Ets  tan coneguda, se n’ha parlat tant per tots els medis de comunicació, que tinc la sensació de coneix-te molt bé.  

Em preocupa la teva relació amb la mare. Has de veure que ella patia el mateix, ell us anul·lavales dues. Ell t’havia fet creure que tu tenies la culpa de tot, que si escapaves patiries massa, que tu el vas provocar, que tu ho espatllaves tot, i ara t’has adonat, després de tant temps, que tot era una manipulació seva.  Has de pensar que el mateix li passava a la teva mare.  Ella t’estima i no era la seva intenció no adonar-se’n, ell la tenia tan enganyada com a tu.

Sé que no sóc ningú per preocupar-me per tu. Una desconeguda que no té ni idea del que ha sigut el teu calvari, però de debò que com a dona, com a noia, espero que aprofitis bé la teva vida, que algun dia fins i tot, ho oblidis . I sobretot que perdonis la teva mare i vegis d’ella com  va ser de valenta per tu.

Salutacions i molta força, Paola.