Carta a Barbara Molina

Estimada Barbara,

T’escric aquesta carta perquè m ’assabentat  del teu cas per la televisió.  Em va impactar moltíssim, i no vaig poder resistir-me a fer-te una carta.  Ets  tan coneguda, se n’ha parlat tant per tots els medis de comunicació, que tinc la sensació de coneix-te molt bé.  

Em preocupa la teva relació amb la mare. Has de veure que ella patia el mateix, ell us anul·lavales dues. Ell t’havia fet creure que tu tenies la culpa de tot, que si escapaves patiries massa, que tu el vas provocar, que tu ho espatllaves tot, i ara t’has adonat, després de tant temps, que tot era una manipulació seva.  Has de pensar que el mateix li passava a la teva mare.  Ella t’estima i no era la seva intenció no adonar-se’n, ell la tenia tan enganyada com a tu.

Sé que no sóc ningú per preocupar-me per tu. Una desconeguda que no té ni idea del que ha sigut el teu calvari, però de debò que com a dona, com a noia, espero que aprofitis bé la teva vida, que algun dia fins i tot, ho oblidis . I sobretot que perdonis la teva mare i vegis d’ella com  va ser de valenta per tu.

Salutacions i molta força, Paola.

Jo com a escriptor

M’agrada molt llegir, em fascinen les històries dels llibres i sempre he somiat poder escriure les meves pròpies. Arribar a estudiar alguna carrera relacionada amb l’escriptura i finalment escriure els meus llibres és el que sempre he desitjat.

Aquesta passió meva per la lectura ha aconseguit que també m’apassioni l’escriptura. Cada vegada que llegeixo un llibre nou, em fixo en la forma d’escriure de l’autor, en les seves tècniques i les comparo amb altres.  Aquest hàbit fa créixer el meu desitj de poder crear el meu propi estil, tenir la meva pròpia manera de redactar.

Per això.  sempre que em de fer algun redactat ja sigui a castellà, català, anglès o qualsevol assignatura, miro de fer-ho el millor possible. Fins al punt de ser fins i tot una mica perfeccionista. El miro i el remiro per no deixar-me cap error, que tot s’entengui bé i res quedi malament. Crec que més o menys ho aconsegueixo i tinc bons resultats,  ja que la majoria de vegades estic força contenta amb el que escric.

"El mirall" subtitulat

Flashbacks

Em miro al mirall i, de sobte, els flashbacks apareixen sense pietat.

Flashback, jo amb set anys i la dent caient per la pica. Flashback, jo amb quinze anys, provant quin pentinat em queda millor. Flshback, jo amb dinou anys afaitan-me. Cada vegada en vénen més i amb més força, més ràpids, més dolorosos i tan reals que sembla que estigui allà un altra vegada. Mirant la foto de la dona que amava, que em va donar un fill, i em va trencar el cor. Sembla que torni a tenir cinquanta anys, el mal és tan real com ho va ser la primera vegada. Flashback, jo fa cinc anys, posant-me les ulleres. Però els flashbacks s'acaben, i em deixen en una realitat on només hi sóc jo, i els meus records.